el barri

La marfa

La denominació de Santa Eugènia de Ter data del 1916. Abans era conegut per Santa Eugènia i, més antigament, per Santa Eugènia sobre l’Horta de Girona, com consta en documents des del segle XIV (Sancta Eugenia de supra Hortam Gerunde). Formà part de l’antiga batllia forana de Girona. Dins l’antic terme hi havia el veïnat de la Rodona; s’hi bastí també la plaça de toros de Girona (1897). Així mateix, es conserva un antic mas fortificat, avui centre cívic, anomenat Can Ninetes.

El reduït territori, travessat per la séquia Monar, havia estat eminentment agrícola (uns 80 h a la fi del segle XVIII, dedicats sobretot a les feines del camp). Però ja molt aviat la séquia Monar fou aprofitada per a la instal·lació d’algunes manufactures (en el cens de Floridablanca del 1787 consta ja un “fabricant”); el canvi, tanmateix, es produí a partir de mitjan segle XIX, amb la instal·lació d’una fàbrica de filats que el 1863 (Llorenç Company i Cia.) era el novè contribuent de la província per raó de la matrícula industrial. La tradició tèxtil perdurà fins a la fi del segle XX.

L’arribada d’immigrants del S d’Espanya i la manca de planificació urbana feren que el barri experimentés canvis profunds. Passà a ser un barri amb una alta densitat de població on escassejaven les zones verdes (excloent les hortes) i el 1968 perdé el seu element més emblemàtic, el pont del Dimoni, que l’unia amb Sant Narcís des del 1357; el pont fou desmuntat pedra a pedra i emmagatzemat arran de la desviació i canalització del riu Güell. Les obres de reconstrucció del pont s’iniciaren el 26 de març de 2018 i finalitzaren el 28 de març de 2019. La nova estructura, que utilitza en un 70% les dovelles de l’antiga construcció, és situada prop de l’antic pont, sobre el Güell.

Actualment, al barri de Santa Eugènia es distingeixen tres sectors: les Hortes, l’antic poble de Santa Eugènia de Ter i Can Gibert del Pla.

Situació geogràfica

Santa Eugènia és un barri de 16.358  habitants situat a l’extrem est de Girona que està unit amb el barri del Veïnat de Salt. Aquesta posició geogràfica a mig camí entre l’eixample gironina i el centre de Salt és una bona metàfora de la seva situació en termes sociodemogràfics. Si ens fixem amb les dades estadístiques veurem que comparteix amb Salt alguns indicadors que assenyalen una certa vulnerabilitat urbana. A dia d’avui té una densitat de 12.453 habitants/km2, compta amb un 36% de població d’origen estranger, una estructura d’edats jove, el 28% de la població no té estudis i l’atur hi té especial incidència.